El verbo "ser" en catalán es "ésser", aunque en la mayoría de los casos se usa la forma "ser" en lugar de "ésser", excepto en algunos usos formales o literarios. Aquí tienes su conjugación en los principales tiempos verbales:
Indicatiu (Indicativo)
Present
Jo sóc
Tu ets
Ell/Ella/Vostè és
Nosaltres som
Vosaltres sou
Ells/Elles/Vostès són
Imperfet (Pretérito imperfecto)
Jo era
Tu eres
Ell/Ella/Vostè era
Nosaltres érem
Vosaltres éreu
Ells/Elles/Vostès eren
Passat simple (Pretérito simple) (poco usado en catalán hablado)
Jo fui
Tu fosses
Ell/Ella/Vostè fou
Nosaltres fórem
Vosaltres fóreu
Ells/Elles/Vostès foren
Passat perifràstic (Pretérito perifrástico, el más usado en la lengua hablada)
Jo vaig ser
Tu vas ser
Ell/Ella/Vostè va ser
Nosaltres vam ser
Vosaltres vau ser
Ells/Elles/Vostès van ser
Futur (Futuro)
Jo seré
Tu seràs
Ell/Ella/Vostè serà
Nosaltres serem
Vosaltres sereu
Ells/Elles/Vostès seran
Condicional
Jo seria
Tu series
Ell/Ella/Vostè seria
Nosaltres seríem
Vosaltres seríeu
Ells/Elles/Vostès serien
Subjuntiu (Subjuntivo)
Present
Jo sigui
Tu siguis
Ell/Ella/Vostè sigui
Nosaltres siguem
Vosaltres sigueu
Ells/Elles/Vostès siguin
Imperfet (Pretérito imperfecto)
Jo fos
Tu fossis
Ell/Ella/Vostè fos
Nosaltres fóssim
Vosaltres fóssiu
Ells/Elles/Vostès fossin
Imperatiu (Imperativo)
(Tu) Sigues
(Vostè) Sigui
(Nosaltres) Siguem
(Vosaltres) Sigueu
(Vostès) Siguin
Participi, Gerundi i Infinitiu
Participi: estat
Gerundi: sent
Infinitiu: ser (o en usos más formales, ésser)